És una dada extreta de l'estudi "Los excluidos también pueden votar: abstención y exclusión social en España" que per primera vegada creua les dades dels 100 punts negres més abstencionistes de l'estat amb dades d'exclusió social, econòmica i política.
A partir del post Els efectes electorals de la segregació urbana en el bloc d'Oriol Nel.lo, vam arribar a un gràfic d'El País que col·locava al barri de la Mina, amb un 62%, en el 15è barri més abstencionista en les passades eleccions generals del 2008. A més de la Mina vuit barris catalans es situen entre els 30 primers: Barri Gòtic 76%, Sant Cosme 71%, Llefià 68%, Sant Roc 60%, Raval 58%, Font de la pólvora 58%
I estirant, estirant del fil, vam arribar a l'estudi de la Fundació Alternativas. L'estudi ha pretès estudiar un fenomen que havien obviat els estudis que fins ara havien abordat el tema de l'abstenció. I el que no apareixia en aquests estudis és detectar uns 100 punts negres on una gran majoria de la població no exercia el dret a vot. Tots els punts, per sobre d'un 60 i arribant fins a un 80 %.
La sorpresa arriba quant, al creuar les dades de l'abstenció amb les socioeconòmiques, es detecta que tots aquests punts es concentren en les zones de les ciutats amb més exclusió social i econòmica.
D'entre aquests, es dóna el cas que ,en els barris amb un índex més gran d'abstenció, hi ha una forta presència de població d'ètnia gitana. Potser no és d'estranyar si, com diu l'estudi, en tota la història de la democràcia, només hi ha hagut un diputat i un parlamentari autonòmic d'aquesta ètnia.
L'estudi detecta també que ni les prestacions socials, ni l'ús dels serveis socials ajuden de forma significativa a integrar políticament als exclosos socialment i denota l'absència de programes especials que afrontin la participació i inclusió política.
Per últim acaba proposant que el pla estatal contra l'exclusió tingui en compte plans d'inclusió política, que les entitats del tercer sector posin en el seu ordre del dia la participació política de la població que atenen, així com el reconeixement del dret a vot de la població migrant per tal de no deixar bosses de població potencialment abstencionistes o excloses del sistema representatiu. També es demana que un 5% de les subvencions públiques que reben els partits polítics es dediquin a repartir informació política entre els barris amb més d'un 50% d'abstenció, així com es demana a les entitats públiques un esforç per censar electoralment a la minoria gitana exclosa i reservar llocs amb possibilitats de ser elegits en les llistes electorals.
Aquí podreu trobar l'estudi complert i aquí la versió resumida
També recomanem l'article d'El País: "Crisis y paro juegan en favor de la abstención"
.
